150 estudiants de la UAB tallen la AP-7 i la B-30

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20111114/54238143425/150-estudiantes-de-la-uab-cortan-la-ap-7-y-la-b-30-a-su-paso-por-el-campus.html

PER UNA EDUCACIÓ DIGNE!

Mobilitzacions d'estudiants, ens volem fer sentir! 




convocatòria de vaga a les xarxes socials




Per la universitat pública, contra les retallades, els acomiadaments, la pujada de taxes, contra una universitat per les elits. 
Per una universitat de les majories, per una universitat de totes, per una universitat al servei de la societat, per superar la crisi i no per seguir-la vivint en mans dels manoestijeras.


PER UNA EDUCACIÓ DIGNE!




L'educació és el pilar fonamental de la societat

L'educació

La verdadera educación consiste en obtener lo mejor de uno mismo. 
¿Qué otro libro se puede estudiar mejor que el de la Humanidad?
Gandhi 

A petició d'una amiga

L'educació un llibre obert

FELIÇ 11/11/11

educació molt i molt especial

Per una de les persones que m'ha educat més a la meva vida, tu ORI!

Demà un aniversari molt especial, i ja us explicaré tot el que m'ha educat aquesta persona amb tant sols 1 anyet

Felícies vigílies

Educació en el pubillatge

Aquest any, des de l’associació de veïns del meu barri, Pequín, d’Olot, em van proposar ser la pubilla.

El que no se sap a la major part de Catalunya, és que el pubillatge al meu poble és una cosa que es viu molt intensament, convertint-se així, en un dels pubillatges més participatius de Catalunya.

Quan s’és pubilla o hereu d’algun barri o poble de la Garrotxa, es celebra un certamen (que va tenir lloc el passat dia 5 de novembre), en el qual s’escull la pubilla i l’hereu que representaran a la nostra comarca davant de totes les trobades que es realitzin per Catalunya.

Els escollits varen ser 3 persones que crec que ho faran molt bé.

Però, aquest any jo representava el meu barri i tot el que comportava, actes protocol·laris, assistència a les festes que organitzava el meu barri...

I no sabia que tot això m’estava educant, m’estava introduint a un món de cultura catalana, la meva cultura, que en aquest aspecte desconeixia.

Vaig tenir el plaer de trobar-me amb gent fantàstica (més de 50 pubilles i hereus d’altres llocs de la Garrotxa) que em van aportar una mica més de coneixement sobre els seus indrets, o bé sobre les seves maneres de pensar. A través de conversacions tingudes, sobre Catalunya, sobre la crisi, em van educar amb diferents opinions que, vulguis o no, et fan replantejar les coses. De manera que tot el que he après en aquest pubillatge m’ha fet més gran com a persona.

Només puc dir, Visca el pubillatge, visca la Garrotxa i visca Catalunya !

(Pròximament, educació en la cultura on explicaré com m’educa el meu entorn, en aquest cas Catalunya i el que comporta ser catalana).

Hereu i Pubilla del barri de Pequín 2011

Educació Sexual

Per tal de parlar de l'educació sexual, crec que val la pena fer una menció a la pel·lícula "Juno", on tots aquests temes, que cada cop van sent menys tabús, es toquen de molt d'aprop.

La Juno és una joveneta de setze anys. 

Un dia decideix tenir la seva primera experiència sexual amb un noi de l’institut, el noi de qui està enamorada, en Paulie, finalment ella queda embarassada. Després de rebutjar l’abortament decideix donar el nen en adopció, sempre amb el suport del seu pare i la seva madrastra. Per tal de complir el somni d’una jove parella, la Vanessa i en Marc, els quals anhelen tenir un fill. Però el que no sap la Juno és que les coses es complicaran després de conèixer més bé a en Mark. 

L'educació sexual, penso jo, que és una de les coses que hauria d'estar present en tota vida adolescent d'una persona. Aquesta època plena de canvis i noves experiències, una de les quals, la primera experiència sexual, hauria d'estar guiada i encaminada, amb informació de tot tipus; l'abort, els mètodes anticonceptius, les drogues, l'alchol, etc. 

El jove hauria de ser capaç de decidir què vol fer, sempre i quan conegui les seves possibilitats, per tal cal EDUCAR als joves (i no tant sols als joves, tothom) sexualment, ja que gaudir del sexe és molt important per hom. 

Qualsevol persona té dret d'opinar el que vulgui, però jo penso que l'educació sexual és molt improtant a la vida de cadascú i pot ser rebuda per qualsevol, igual que qualsevol pot se un bon professor i aconsellar a qui ho demana. 

Es basa en el respecte

"He escuchado que después del embarazo viene un bebé o algo así"

Educació en els somnis II

Aquesta educació m’agrada. És un tipus d’educació informal, ja que no te la pot ensenyar l’escola, ni cap tipus d’organització o curset, aquesta educació s’apren a base de forjar-te uns objectius propis. Què passa? Doncs que amb aquests objectius aprenem a somiar amb el que volem fer i arribar a tenir. D’aquesta manera ens eduquem per tal d’arribar a les postres metes, metes que a vegades són lluny o són difícils i per això es converteixen en somnis per a nosaltres. El fet d’intentar-ho ens fa estar més a prop del que volem aconseguir, ens fa ser més a prop dels postres somnis.

Penso que cal, I és molt important, marcar-nos uns objectius per tal de poder arribar algun dia a complir els nostres somnis.

Ara mateix se m’acaba d’acudir la cançó de sopa de cabra “somnis” que reflexa tot el vull dir en aquesta entrada.

Us deixo aquí amb un tros de la lletra

I Ja sabeu, a somiar amb les postres metes i a intentar aconseguir-ho!

Molta sort a tothom!

“És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls”

"Fes que no s'esborrin"

Educació en el somnis

M’agradaria fer referència a l’educació en el somnis a través de dues entrades; la primera, aquesta, com a una educació que rebem quan somniem.

Per tant definim el somni com un procés imaginatiu de la ment que té lloc durant mentre el subjecte dormM’agradaria fer referència a l’educació en el somnis a través de dues entrades; la primera, aquesta, com a una educació que rebem quan somiem.

És durant les fases REM quan se somia. Per tant se somnia de quatre a cinc vegades cada nit. Sembla que és més fàcil recordar un somni si la persona es desperta enmig d'una fase REM o immediatament després. Per recordar-los tots seria necessari despertar-se quatre o cinc vegades cada nit en el període de fase REM.

El somni en sí, no sembla estar lligat a la cultura o educació de cadascú, però cal tenir en compte que somniem amb la nostra llengua i és molt més comú somniar amb llocs que ja coneixem (llocs que hem estat  i per tant ens han educat, d’una manera o altra).

El món dels somnis ha servit per educar a moles experts que han intentat descobrir tota la màgia d’aquest món, personatges com Freud, per exemple.

D’altra banda, quan despertem, els somnis ens fan qüestionar què ens passa pel cap, perquè somniem això, etc. D’aquesta manera, ens eduquem dins aquest món oníric, tot el que ens faci qüestionar la nostra existència, o la nostra manera de pensar en educa, els somnis, per aquesta banda, també ho fan.

Demà veurem els somnis com a vessant d’objectius.

LE FAVULEX DESTIN D'AMELIE POULAIN

A somiar i a educar-se en els somnis!
Demà parlem dels somnis
Bona nit

Una pel·lícula educa. Amelie

Una pel·lícula et pot ensenyar molt. Avui parlaré de la meva pel·lícula preferida, Amelie, que segur que molts ja l’heu vista. Cada cop que la miro aprenc i me’n adono de coses noves (potser l’he vista uns 14 cops...).

El que he après amb aquesta pel·lícula, per exemple, és que l’Amelie es veu forçada a acotar i acostumar-se a la seva vida en solitari. A vegades hem d’apendre nosaltres mateixos (autoeducació) a valorar tal i com és la nostra vida, fer com l’Amelie, perseguir els nostres somnis fins a aconseguir-ho. Cal apendre a deixar-nos portar, a continuar creient que els petits detalls de cada dia ens poden canviar la vida. Trencar el sucre de la crema catalana amb la cullareta, posar la mà dins un sac de llegums, aquestes sensacions ens ajuden a estar millor amb nosaltres mateixos, perquè són petites coses que ens agraden.

La rutina, també, és un fet clau a la peli. La rutina ens ajuda a seguir la nostra vida de forma lineal, que pot ser bona per nosaltres, però a vegades cal trencar-la, per poder seguir amb els nostres objectius.

Una pel·lícula que recomano a tothom obertament, pels PETITS detalls que ens eduquen i ens ajuden a fer-nos GRANS...

Té una banda sonora, on ens transporta al món dels somnis... els somnis, ens eduquen també, però d'això en parlem demà!

 "La inusual muerte de su madre y las tendencias antisociales de su padre,
 hacen que la niña desarrolle una inusual y activa imaginación"

EDUCACIÓ EN LA LLUNYANIA

  

És una educació informal, i ara mateix l’estic rebent per un tipus de professors molt importants per a mi, els meus amics.

L’ivan, la Brenda i la Laura, uns dels meus tres millors amics, van marxar a Londres el passat dia 5 d’octubre.

Al acabar la carrera necessitaven marxar, a aprendre anglès, a viure allà.

Parlem quasi cada dia via facebook i m’expliquen què van fent. Estan aprenent moltíssimes coses, s’estan educant a Londres, treballant, aprenent a conviure tots tres en un pis “zulo”...

Com que els trobo tant a faltar, m’estic educant a mi mateixa, aquesta mancança  em porta a haver de confiar en altres persones, a conèixer més gent, i a estimar-los encara més.

Quan ens reunim tota la colla i ells no hi són, em desemboca a pensa en com estaran i també a pensar en mi, què faré l’any que bé? On aniré a parar? Ja acabo aquest any la carrera, així que, què? On hauré d’anar-me a educar en un futur?

Gràcies per ser tant lluny i tant aprop alhora, m’enrecordo de tot el que m’heu aportat, i tot el que m’esteu aportant, també... Per fer-me qüestionar el meu futur, per trobar-vos a faltar, gràcies per estar-vos educant a Londres, i per estar-me educant a mi des d’aquí.

L'últim viatge junts

Educació animal, guau!

Quan tenia 5 anys els meus pares es van separar, vivia amb la meva mare en un pis i perquè no em sentís tant sola (com que no tenia germans, encara), la meva mare va decidir comprar-me un gos. En Roy.

És clar, quan era petit li havia d’ensenyar a no fer pipí ni caca a casa, a donar la poteta, li havia d’ensenyar on havia de dormir (tot i que dormia on li sortia del nas)...

El que jo no sabia, és que tenir en Roy m’ajudaria a mi a convertir-me en una persona responsable, de cop i volta, una nena de 6 anys tenia responsabilitats, havia de treure’l a passejar, portar-lo al veterinari quan no es trobava bé...

El que m’ha ensenyat aquest gos, TOT, potser no m’ho ha pogut aportar mai qualsevol persona, l’estimació i el respecte que li tenia, potser no l’he tingut per moltes persones.

En Roy va viure amb durant 18 anys, jo l’he vist créixer, l’he vist patir una malaltia, l’he vist fer-se vell, i ell m’ha vist tornar de l’escola, canviant-me de casa, passar crits per l’adolescència... Ell s’ha educat amb tot el li he aportat, però jo no sabia que m’estava educant a mi mateixa també.

El passat 31 de maig, el dia que jo vaig fer 22 anys, es va morir. Potser va ser una senyal que m’havia de fer més gran i que ell ja no em podia acompanyar més en aquest camí. En Roy ha sigut un dels millors professors que he tingut mai igual que jo he intentat ser una bona educadora per a ell.

Quan tu intentes educar, no t’en adones, però t’estan educant a tu també.

Roy

EDUCACIÓ A LA NATURA

Com ja he dit abans, són monitora. Els caps de setmana, faig de monitora a la secció de mainada del Centre Excursionista d’Olot.

Crec que és la millor cosa que he pogut fer a la meva vida, ja que porto als nens a la muntanya, a fer excursions i els eduquem perquè tinguin contacte amb la natura.  

Dins del grup de nens s’aprèn el companyerisme, l’ajuda als altres (si un nen no pot pujar un altre l’ajuda), s’aprèn a compartir (l’aigua, el menjar), s’aprèn a cuidar i respectar la natura (no es tiren papers a terra), etc. Des del grup de monitors s’intenta potenciar el treball en equip i els jocs cooperatius.

El que més em sobta de l’educació a la natura, és que quan tornes d’una excursió, la sensació és tan gratificant... Penses he arribat al cim!! També et passen pel cap totes les coses que has pogut aprendre durant una excursió, observant la natura, els bells paisatges o bé escoltant als nens (una gran font d’educació, que en parlarem un altre dia més extensament).

La natura et dóna tant, pots aprendre tantes coses... Només necessites bona companyia i unes vistes precioses a l’aire lliure per deixar-te envoltar de tota la màgia natural. 

Excursió a Cabrera

EDUCACIÓ EN EL LLEURE III

Fa dos dies vaig penjar una canço "arrels de l'amor".
 És una cançó que tots els nens d'un casal saben i m'agradaria fer-hi referència. La cançó parla d'un monitor, l'Eugèni, el qual va morir intentant salvar a un nen, quan estaven a la muntanya, durant una excursió amb el grup escolta, i per la seva valentia se li va dedicar aquesta cançó. 


Deixo la lletra penjada;


"Hola, ja som la llar, aquesta és la llar que cada setmana ens fa molt mes grans.
Pero avui s'ha enxiquit el cor dels estels que ens van veure ahir carregats passar.
Motxilles al braç cançons de vianants.
Estrelles que brilleu al cel no ploreu, que ell no marxara.
I els monitors i ls nens que n'hem fet d'aquest absurd mon un mon mes planer,
algun foc de camp haurem ences dins per fer de la nit el mes bell aliat.
I quan cantem tots recordarem aquest gran amor que marcarem junts.
Potser algun nen cridara el teu nom i no el trobara.
Eugeni, mira els teus menuts, com junts am la Montse els vareu donar la
vostra amistad. I aixi hem fet arrels, arrels de l'amor. per poder cantar al cap de tants
anys, i saber del cert que mai marxaras
Estrelles...."

EDUCACIÓ EN EL LLEURE ll

Per a mi, és una de les educacions més importants, ja que són monitora en el lleure, i treballo com a tal, per tant, després de molt buscar la definició, la següent és la que més m'agrada;

El lleure és aquell temps dedicat a les pròpies aficions que permeten el creixement personal, incloent la relació amb altres persones. L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà de passar l'estona i aporta algun guany simbòlic a qui la practica. Segons es diu en els àmbits educatius, el lleure més sa és el que implica les anomenades 3D: diversió, descans i desenvolupament personal. 

L’educació en el lleure es basa en educar amb valors.

En un casal d’estiu, en un esplai, el nen/nena es diverteix i dins aquesta diversió basada en el respecte, se li inculquen uns valors (però de manera involutària)

La cohesió de grup, la tolerancia, la solidaritat, són uns dels valors que donem com a monitor, i que serveixen per educar al nen o nena.

EDUCACIÓ EN EL LLEURE

Santi Vendrell- Arrels de l'amor

Pujo aquest enllaç, perquè l'entrada demà serà "Educació en el lleure" 

Educació en la Salut

Més bé s’hauria de dir educació en la salut, ja que és el s’aprèn durant un procés en el qual la teva salut no està al màxim.

Aquesta entrada de blog m'agradaria dedicar-li a la Dinah Monfort que fa poc la van operar del creuat, la seva recuperació és lenta, de manera que no pot caminar, li queden uns dos mesos.

Segons ella, l’educació que ha rebut durant la seva vida (formal, no formal o informal) li ha permès afrontar la seva operació d’una manera o altra, però jo no em referia això, jo no volia sentir això, jo em referia a quina educació rep, per si sola, o els del seu voltant ARA.

No em posaré a explicar res de la operació, sinó que m’agradaria indagar en el fet, que s’està educant, ara mateix, quan camina en crosses, s’educa i el més important, educa als altres, als del seu voltant, educa i els ensenya com cuidar-la i com tractar-la.

Aquest fet, l’ajuda a fer-se més forta, més gran i també a tenir nous reptes i objectius, per exemple, podrà esquiar, podrà pujar una muntanya sense queixar-se o sense haver de dur una vena que li colli el genoll. Tots aquest objectius que es posa la fan madurar més ràpid, i la fan afrontar amb més ganes la llarga recuperació (s'educa).

Des d’aquí et desitjo que el temps et passi molt ràpid i que això et quedi com una anècdota de la teva vida!

Segueix caminant, seguirem recorrent el camí al teu costat! Ànims, t’estimo

A cada pas que fas,
forma part d´un nou repte
un nou estil que penetra
més enllà del teus somnis.
tot ho fas a cada pas que fas...

Educació personal

Suposo que tots els tipus d’educació que he parlat en aquest blog són personals, però en aquesta entrada em vull referir a l’autoeducació. La definiria com l’educació personal que vas adquirint mica en mica, tu mateixa, sense factors “formals”  que hi influeixin.

Per tant, és un tipus d’educació informal.

Aquí no tens professor, el professor ets tu mateix, i funciona com una escola, no esculls el que vols aprendre, simplement aprens i et deixes portar. Un dels grans pilars de l’autoeducació és el viatge, a un altre país, si ho veus amb els teus ulls i el teu cervell ho processa correctament (o no té perquè ser correctament, mentre es processi), t’estàs autoeducant perquè t’estàs qüestionant totes les coses que són diferents a les que tu has viscut, o a les que coses que tu entens per teves i resulta que aquestes coses també tenen altres punts de vista.

La vida, les experiències, els hàbits, totes aquestes coses que vius inconcientment, t'eduquen!

Per tant, des d'aquí arribo a la conclusió que l'educació no formal i la informal, es prenen, la majoria de cops, de manera involutària

Autoeducació, la manera de créixer més ràpidament cap a la maduresa.

Hi ha un factor clar per autoeducar-te que és quan la salut et falla, que d’això ja en parlarem a la pròxima entrada!

Educació per sorpresa!!!!

Gràcies per la vostra educació

És un tipus d’educació informal, la qual es basa en l’explicitat (per sorpresa el nom ja ho diu tot).

i... com te’n assabentes, si és sorpresa? Abans de que passi saps que seràs educat. Saps que amb aquella experiència que t’arriba per sorpresa, en el moment, saps que d’allò en podràs treure moltes coses bones, moltes experiències que et permetran desenvolupar-te personalment. Em refereixo a conèixer coses noves, nous llocs, nova gent que t’aportarà una mica d’educació a la teva vida.

Amb aquesta educació em vull referir a una experiència sorprenent que em va passar. El passat mes d’agost vaig rebre un correu dient-me que se m’havia concedit la beca per estudiar a l’estranger, sí, la beca ANG. Per tres setmanes et donaven 1200 euros per gastar a qualsevol país de parla anglesa. Vaig triar Malta.

Sabia que m’esperaven moltes coses, però no m’esperava que la gent d’allà m’eduqués, sí, per sorpresa, que m’expliquessin coses o m’ensenyessin llocs, que em podrien canviar la vida, i per això, vaig decidir catalogar aquesta experiència, com una educació per mi, com una educació sorpresa. Cal tenir en compte, que era la primera vegada que marxava fora de casa, sola, durant quasi un mes. Allà vaig aprendre a tolerar, respectar, i estimar, a unes persones que no coneixia de res i que hi vaig conviure durant tres setmanes. Unes persones que s’han convertit en quasi bé necessàries a la meva vida, per tot el que m’han pogut aportar.

Una gran experiència farcida d’una gran educació. 

EDUCACIÓ EN L'AMISTAT

Jo ho definiria com un tipus d’educació informal, és el fet d’estimar a una persona i ser capaç de ser allà quan cal.

Aquesta educació és una de les més t’omple, tant quan la reps com quan la dones. El més curiós d’aquesta (l’educació en l’amistat), és que apareix sense donar-te compte, i que de cop i volta, una dia obres els ulls i t’envolta. És una sensació molt comú, però a la vegada molt agradable, i no penses, estic educant dins la amistat, no, és un fet que es fa inconscientment.

Estàs donant un suport moral o uns consells que a la vegada es converteixen en educació explícitament. Perquè m’enteneu, una amiga ha begut massa una nit, si tu l’aconselles “no beguis tant la pròxima vegada” ja estàs adjudicant una millora per aquella persona i sense voler l’estàs educant.

Per mi és una de les educacions que cal saber donar, però també cal saber rebre.

L’amistat és una educació molt important per la vida (també el respecte és bàsic en aquest tipus d’educació).

Els tipus...

Existeixen 3 tipus d'educació:

· Educació formal: Fa referència a l’àmbit de les escoles, instituts, universitats...

· Educació no formal: És tota la resta d’educació, que es refereix al lleure, a cursos que no es regeixen per la educació formal.

· Educació informal: Coneguda per ser la que s’adquireix progressivament al llarg de tota la vida, en l’àmbit social.

Educar, sí, però, què és?

Educar, (del llatí educere “guiar, conduir” o educare “formar, instituir).

S’entén per educar com a un procés bidireccional en el qual es transmeten coneixements, valors, costums, formes d’actuar, etc. La educació no es produeix només a través de la paraula, està present en totes les nostres accions, pensaments, actituds i sentiments.

Entenem també per educació el procés de vinculació i conscienciació moral i conductal i pel procés de socialització formal dels individus d’una societat.

Un dels pilars bàsics de l’educació és el respecte.