És una educació informal, i ara mateix l’estic rebent per un tipus de professors molt importants per a mi, els meus amics.
L’ivan, la Brenda i la Laura, uns dels meus tres millors amics, van marxar a Londres el passat dia 5 d’octubre.
Al acabar la carrera necessitaven marxar, a aprendre anglès, a viure allà.
Parlem quasi cada dia via facebook i m’expliquen què van fent. Estan aprenent moltíssimes coses, s’estan educant a Londres, treballant, aprenent a conviure tots tres en un pis “zulo”...
Com que els trobo tant a faltar, m’estic educant a mi mateixa, aquesta mancança em porta a haver de confiar en altres persones, a conèixer més gent, i a estimar-los encara més.
Quan ens reunim tota la colla i ells no hi són, em desemboca a pensa en com estaran i també a pensar en mi, què faré l’any que bé? On aniré a parar? Ja acabo aquest any la carrera, així que, què? On hauré d’anar-me a educar en un futur?
Gràcies per ser tant lluny i tant aprop alhora, m’enrecordo de tot el que m’heu aportat, i tot el que m’esteu aportant, també... Per fer-me qüestionar el meu futur, per trobar-vos a faltar, gràcies per estar-vos educant a Londres, i per estar-me educant a mi des d’aquí.
 |
| L'últim viatge junts |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada