Jo ho definiria com un tipus d’educació informal, és el fet d’estimar a una persona i ser capaç de ser allà quan cal.
Aquesta educació és una de les més t’omple, tant quan la reps com quan la dones. El més curiós d’aquesta (l’educació en l’amistat), és que apareix sense donar-te compte, i que de cop i volta, una dia obres els ulls i t’envolta. És una sensació molt comú, però a la vegada molt agradable, i no penses, estic educant dins la amistat, no, és un fet que es fa inconscientment.
Estàs donant un suport moral o uns consells que a la vegada es converteixen en educació explícitament. Perquè m’enteneu, una amiga ha begut massa una nit, si tu l’aconselles “no beguis tant la pròxima vegada” ja estàs adjudicant una millora per aquella persona i sense voler l’estàs educant.
Per mi és una de les educacions que cal saber donar, però també cal saber rebre.
L’amistat és una educació molt important per la vida (també el respecte és bàsic en aquest tipus d’educació).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada