Aquesta educació m’agrada. És un
tipus d’educació informal, ja que no te la pot ensenyar l’escola, ni cap tipus
d’organització o curset, aquesta educació s’apren a base de forjar-te uns
objectius propis. Què passa? Doncs que amb aquests objectius aprenem a somiar
amb el que volem fer i arribar a tenir. D’aquesta manera ens eduquem per tal d’arribar
a les postres metes, metes que a vegades són lluny o són difícils i per això es
converteixen en somnis per a nosaltres. El fet d’intentar-ho ens fa estar més a
prop del que volem aconseguir, ens fa ser més a prop dels postres somnis.
Penso que cal, I és molt important, marcar-nos uns
objectius per tal de poder arribar algun dia a complir els nostres somnis.
Ara mateix se m’acaba d’acudir la cançó de sopa de cabra “somnis” que
reflexa tot el vull dir en aquesta entrada.
Us
deixo aquí amb un tros de la lletra
I Ja
sabeu, a somiar amb les postres metes i a intentar aconseguir-ho!
Molta
sort a tothom!
“És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls”
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls”
"Fes que no s'esborrin" |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada